escola

Avui m'ha trucat la directora de l'escola on treballava abans de neixer l'Elna. Em volia demanar un favor. Resulta que a l'abril van ella i altres directors d'escola de la regio a Barcelona, a "concentrar-se" de cara al curs que ve i voldrien visitar alguna escola barcelonina. La podria ajudar a contactar-ne alguna?

Jo estava mig adormida perque eren les 08.00 h del mati, pero li he dit que si, que no crec que ho intentaria.

 Total, he contactat amb l'escola on vaig fer jo l'EGB, l'Escola Reina Elisenda, que ja us n'he parlat altres vegades. I m'han dit que si, que els sembla interessant que vinguin uns suecs de visita. Els suecs jo crec que els agradara molt l'escola que a mes es troba en un lloc privilegiat de Bcn. Ah! I coincidira amb St. Jordi, mes maco dificil.

O sigui que la directora ja pot estar contenta i espero que m'ho tingi en compte de cara al curs vinent Rient

El diumenge hi havia 4 planes al diari sobre la guerra civil espanyola, el valle de los caidos i altres similars. Encara no les he pogut llegir, pero quan ho fagi us en fare 5 centims.

[@more@]



1 comentari

Vasaparken

 Ahir vaig anar amb les nenes a un parc molt maco que hi ha al centre d'Estocolm: Vasaparken. Tenen un espai perque els nens puguin jugar que es molt guai. A la foto hi veieu una part. El terra es d'aquest tou com a les pistes d'atletisme, lloc per escalar, per saltar i botar. A part, gronxadors, tobogans i similars pero amb dissenys molt xulos. A mes, hi ha una "öppnaförskolan", que es una mena de guarderia oberta per a tothom on els nens hi van amb les mares o els pares i hi ha jocs, cafeteria, etc. i tot gratuit!

Avui he anat a Ikea i he sortit amb un mal de cap horroros….

 Aviam si dema tinc mes temps per escriure que ara ja haig d'anar a fer altres coses

[@more@]



1 comentari

grup creat

Gracies per tots els vostres comentaris de suport.

El mètode Estivill el conec bastant be. De fet una de les meves millors amigues es metge i neboda del susodicho i treballa amb ell en el mateix equip, o sigui que informacio en tinc de primera ma. Segons el metode, pero fins als 6-7 mesos no cal amoinar-s'hi.

David, lo de posar-li tot de xumets al voltant tambe ho feiem amb la Julia, pero el problema es que l'Elna encara no se'ls sap posar sola!

Canvi de tema: he creat un grup al facebook pels catalans que viuen a Suecia. Si hi voleu donar un cop d'ull o si us hi voleu afegir ho podeu fer clicant aqui.

Un altre tema interessant de debatre: Suecia, tot i ser un pais tan democratic i lliberal, prohibeix utilitzar la inseminacio o la fecundacio in vitro en dones solteres. Es a dir, sino tens parella estable (heterosexual) has de viatjar a Finlandia o Dinamarca si et vols quedar embarassada sense haver de tenir relacions sexuals. L'altre dia un grup de mares solteres es manifestava davant del parlament perque canviin la llei. Del govern actual nomes hi ha els cristianodemocrates que s'hi oposen. Es bastant fort, tenint en comte que no costa gens endur-se algu al llit despres d'una nit de marxa i be que no et fan abortar si et quedes embarassada… A +, una dona es perfectament capac de pujar a un fill tota sola. De fet, moltes que viuen en parella ja ho fan!! A que no us ho imaginaveu?

Apa, fins una altra!

[@more@]



1 comentari

HJÄLP!!!

Que vol dir AJUDA en suec (pronunciat "ielp")…

L'Elna dorm com a molt 2 hores seguides per la nit. I durant el dia poquissimes vegades mes de 40 minuts de migdiada. Comencem a estar una mica desesperats. Jo em pensava que el ritme aniria a millor a mida que s'anes fent gran, pero al contrari: quan nomes tenia 2 mesos dormia migdiades de 2 hores i per la nit aguantava almenys 3 hores seguides dormint. Pero ara, NANAI.

El xumet es una arma de doble "filo": va molt be per calmar-la i li serveix per adormir-se, pero a la que es desperta si li ha caigut no es torna a dormir si no li fiques altre cop. A +, sovint se'l treu ella mateixa, se'l mira amb un aire de dir "que es aixo que tinc a la boca" i quan se'l vol tornar a ficar no l'encerta ni a tiros i es fot a plorar. De manera que quan s'ha d'adormir hem d'estar alla al costat, aguantant-li el xumet o les mans. En consequencia, cada vegada que ha d'anar a dormir vol dir que o el T. o jo haurem d'estar com a minim 20 minuts al seu costat.

Fins i tot hem comencat a donar-li un bibero a la ultima presa, per veure si aixi aguantava mes. I si, sense menjar aguanta 4 hores, pero es desperta igual i l'haig de calmar amb el xumet.

Que hem fet malament? Que fan alguns pares perque els seus bebes puguin dormir tota la nit? Ja se que no son la norma general, pero hi son. Sense anar mes lluny, la meva cosina te 2 nens: el primer nomes es despertava 1 vegada a partir dels 3 mesos i el 2on ja dormia tota la nit als 2 mesos. Al grup de massatges tambe hi ha una noia amb una nena de 2,5 mesos que dorm de les 23.00 a les 08.00 sense despertar-se ni un sol cop. Plorant

Es clar que tambe n'hi ha que tenen 3 anys i encara es desperten cada nit…

Canviant completament de tema: a Suecia es va comencar a registrar la temperatura diaria l'any 1756. Des d'aleshores, mai hi havia hagut un hivern tan caluros com el d'aquest any. Avui he vist les primeres "gotes de neu" (una flor que ja vaig explicar de que anava la primavera passada) i els arbres han comencat a brotar. O sigui que Lluis, contestant al teu comentari: no cal que portis cap calcat especial, el que portes l'hivern a Sabadell t'anira la mar de be. En quant a la resta de preguntes, t'aconsello que miris el link de la ciutat d'Estocolm que hi trobaras informacio mes actualitzada que la que jo et pugui donar; des de que soc mare que no surto per bars ni locals a la ciutat o sigui que vaig una mica peix.

Tambe vull donar la benvinguda al Friky, un catala mes a la meravellosa Suecia (vegeu el seu comentari al post anterior). Em sembla que comencare un grup al facebook amb els catalans en terres sueques.

[@more@]

2s comentaris

divendres?

Una altra setmana que ha passat volant, tot i que per a mi millor, perque nomes tinc ganes de que arribi la primavera, de que l'Elna segui sola, que dormi millor, que comenci a menjar… Sempre vull que sigui una mica mes gran i espero amb delit la "proxima etapa". Abans volia que arribes als 2 mesos perque comencaria a somriure, despres als 3 perque comences a agafar coses, quan ja s'assegui sola voldre que gategi i quan gategi que camini!Rient

Avui tinc molta son perque la nit ha estat durilla, pero des que s'ha adormit a les 20.15 no s'ha tornat a desperar (ara, vull dir) i per aixo aprofito per fer coses "meves". A mes ahir vaig caminar molt amb el cotxet (feia un dia precios), 12 km. i aixo es nota.

Dema ens quedarem a arreglar la casa perque no hi ha manera que ens desfem d'aquestes 4 caixes aqui i alla. Els caps de setmana sempre fem vida social i els entre setmana ja anem prou de cul. Pero dema hem dit que peti qui peti.

M'he comencat a aficionar a l'e-bay, perque estic buscant un foulard d'aquests porta-bebés i m'el vull comprar de segona ma i baratet per si no li agrada a l'Elna. Espero pero que si que li agradi, perque em descansaria bastant l'esquena i podria fer mes coses de la casa sense que l'Elna protestes. Ja us dire si he guanyat la subhasta. He apostat per 250 kr.pel foulard. 

[@more@]

3s comentaris

energia eolica

Llegeixo a la premsa sueca amb positiva sorpresa que Espanya ha estat el pais que mes ha invertit en energia eolica durant l'any 2007. De fet es el segon pais europeu, despres d'Alemanya que mes megawatts produeix amb l'energia del vent. Poques vegades puc llegir noticies d'aquesta mena que es refereixin a Espanya i quan ho faig em sembla digne d'esmentar.

Espanya produeix 15145 megawatts, Alemanya 22247, Franca 2454 i Suecia nomes 788.

Avui torna a fer fred, pero no massa: -3 graus. Aquest ha estat l'hivern menys fred i amb menys neu de Suecia des de que visc aqui. Espero que a aquestes alcades ja no nevi perque ara per mi ja pot comencar la primavera. El dia s'allarga, ara ja no es fa fosc fins a les 17.00!

 

[@more@]

2s comentaris

anem per parts

Ostres!! Feia uns dies que no m'havia pogut conectar i quan per fi ho he pogut fer… quina il.lusio veure tants comentaris!

En primer lloc, FELICITATS TERESA!!! Tenir un bebe al juny a Suecia es super bona epoca perque no enganxes l'agovio del mal temps, encostipats, haver de vestir a la criatura amb no se quantes coses, etc. Es una gran ventatge. El llibre de que em parles no el conec. El que em vaig llegir era en suec i titulat "Hur bli barn två språkiga". Es molt academic, interessant pero no per llegir d'una tirada.

A casa jo parlo en catala amb les nenes i el meu marit en suec. Entre nosaltres 2 parlem suec i castella i si alguna vegada hen de dir algo que no volem que la julia entengui ho diem en angles. Com  comentava en l'anterior post, generalment la Julia em contestava en suec, tot i que jo sempre li parlava en catala. Quan arribavem a Bcn tambe li costava uns dies posar-se a parlar amb la familia. En canvi aquesta vegada, no se si sera per l'edat o perque a la tardor la mare va esta aqui tot un mes, des del primer dia cap problema i sobretot, al tornar (i encara ara) em segueix parlant en catala. Fins i tot, si alguna vegada li dic alguna paraula en suec em diu: "no parlis suec, has de parlar en catala". 

Una altra cosa que tambe intento es que quan miri pel.licules siguin en catala. Les 3 bessones li encanten i Bob el Manetes tambe. Evidentment tambe escoltem cd's, llegim contes i cantem cancons en catala. A Estocolm hi ha l'associacio "les 4 barres", pero ultimament no hem anat a les trobades, que tot s'ha de dir no son gaire sovint.

El que diu l'aigua clara en el seu comentari ja ens ha passat. Quan som a Bcn molta gent parla en castella a la Julia (a les botigues, perruqueria, carrer, etc) i jo sempre he de dir que el castella no l'enten gaire i que nomes parla catala. Segurament molts es pensen que som uns "esnobs", pero la majoria canvien d'idioma. De totes maneres, un cop cada 15 dies tenen una mestra de castella a l'escola pels nens amb castella com a llengua materna (un amb mare peruana i 2 amb mare colombiana) i ella tambe hi anira. Ja ho ha fet una vegada. Tot el que li puguin ensenyar, millor que millor!!

[@more@]

2s comentaris

tornada

Aterrar a Estocolm des de Barcelona triga unes quantes hores mes del que triga l'avio en arribar a pista.

A les 14 h. de dimarts ja erem aqui, de presencia fisica, pero amb l'anima encara a Catalunya. Poc a poc em vaig situant, pero em costa. Estavem molt be envoltades de familia, amics i bon temps. Es clar que tambe erem de vacances… I de cop, quan ens aixequem per anar a esmorzar ja no hi ha ningu que pregunti com ha anat la nit amb l'Elna… ni hi ha un solet a mitja tarda que t'escalfi mentre la Julia es gronxa.

Pero hi ha altres coses, evidentment. El que passa es que ara mateix no les se apreciar en la mesura que potser ho hauria de fer. Mica en mica.

Ahir vaig anar a la piscina amb l'Elna. Hi anirem un cop a la setmana. Molt guai i agradable. Els dimarts anirem a massatge durant 4 setmanes, tambe en tinc ganes.

El cap de setmana probarem d'allargar les "preses" de la nit. En teoria hauria de poder aguantar tranquil.lament 6 hores (molts nens a aquesta edat ja n'aguanten 8 i 10) i no 3 com fa ara. Ja us explicare com va.

Novetat: la Júlia encara em parla en catala!! Aixo no ho havia fet mai. Tan bon punt ens quedavem soles em parlava en suec, pero aquesta vegada, tot i haver tornat i de moment, parla en catala (amb accent, pero molt be). Em fa molta il.lusio.

Coses que NO enyoro de Catalunya (va be pensar-hi per compensar la nostalgia): "escenas de matrimonio", bruticia a les cunetes, merda de gossos a les voreres, música a tope sortint d'un cotxe que passa davant de casa, politica espanyola… Un altre dia continuo amb la llista.

 

 

[@more@]

6s comentaris

Historia

 

La història l’escriuen els vencedors, aixo ja ho sabem. Els alemanys s’han fet un tip de demanar perdó pels crims comesos durant la segona guerra mundial. Els jueus s’encarreguen de recordar-nos constantment l’extermini que van patir en els camps de concentracio alemany, i tot i aixi la seva actitud vers els palestins deixa moltíssim a desitjar. 

He acabat de llegir “La Maternitat d’Elna” d’Assumpte Montallà (sí, com alguns ja em vau dir en el seu moment, com el nom de la meva filla). Tenia coneixement dels camps de concentració francesos al Rosselló. Sabia que molts republicans exiliats a França van haver de passar primer per aquests camps, però mai ningú no em va dir que se’ls hagués tractat d’una manera tan brutal.

 

La meva mare és francesa i mai havia sentit parlar dels camps fins que no va venir a viure a Barcelona, ara fa gairebé 40 anys. La meva família francesa mai no m’ha comentat res del tema. Quan any rera any hem passat pel Rosselló a l’anar cap a l’Aveyron mai he vist cap senyal d’informació històrica sobre els camps, ni sobre el treball esclau que van haver de fer molts presoners, ni sobre les víctimes catalanes o espanyoles mortes a causa del fred, la gana o les infeccions patides als camps. Tampoc no he vist ni sentit mai al govern francès demanar perdó per com es va tractar a tota aquesta gent. És fortíssim i indignant que fins fa tan poc encara hi hagués aquest “pacte de silenci”.

 

I en tot això, un àngel suís, Elisabeth Eidenbenz que va ajudar a les presoneres embarassades a parir els seus fills en un lloc digne, tot gràcies a les ajudes de particulars suïssos. Les mares anaven a la maternitat unes setmanes abans de parir i s’hi quedaven al menys fins un mes i mig després, però després havien de tornar a la misèria de les platges-camps.

 

Hi ha un passatge del llibre que em va fer plorar, com a l’autora al sentir el testimoni. És sobre una mare que va practicar l’eutanàsia activa amb el seu nadó perquè els responsables del camp es negaven donar-li aigua potable per preparar els biberons i els va haver de fer amb aigua salada. Les conseqüències que això va provocar en el nadó ja us les podeu imaginar, així com la desesperació de la mare.

 Un llibre realment interessant que us puc recomanar fervorosament.

 

[@more@]

17s comentaris

segueixo viva

Si, encara soc viva, pero un dia que m'havia decidit a escriure es va penjar el servidor de bloc.cat i no es va publicar el post i els altres dies o be he anat de volid o be no he vist la necessitat de seure a escriure. Al cap i a la fi aquests dies no estic visquent a Estocolm…Clucar l'ull

No, soc a casa, a Catalunya i si esta taaaaaaaan be!!! Quina llum i quin solet, malgrat que a molts de vosaltres us sembli que de sol n'hi ha massa, que fa falta mes pluja, a mi em carrega les pil.les per afrontar la resta de l'hivern. La familia i els amics son evidentment el que em fa estar mes a gust, pero aixo ja us ho podeu imaginar.

Canviant de tema: dissabte vam mirar un d'aquests documentals que regalen amb El Pais. Es deia "Los invisibles" i eren 5 pel.licules curtes-documentals sobre 5 temes, tots ells drames reals que tenen lloc a països en vies de desenvolupament. Per mi, el mes impactant el dels nens soldats d'Uganda. Nens que per no ser raptats per la nit se'n van a un refugi custodiat per poder dormir tranquils. Nens orfes, nens que han vist violar i matar la seva mare, nens a qui els rebels s'han endut els seus germans, nens que estan sols. Alguns d'ells s'han pogut escapar dels seus raptors, pero mai tornen a ser els mateixos. Han perdut la seva infantesa en mans d'uns essers inhumans que han s'estar malalts per poder fer aquestes barbaritats que fan. Em nego a creure que aquesta violencia absurda sigui innata en l'home i no obstant es repeteix constantment.

Que estupida em vaig sentir pensant en totes aquelles minuncies que ens preocupen en el nostre mon privilegiat. Com ens prenen el pel incistint-nos en com hem d'estar guapes/os, quins pantalons hem de comprar o quin cotxe hauriem de conduir. Ja ho se, es un classic pensar aixi i al cap d'un dia o una setmana se t'oblida i tornes al consumisme occidental. Tanmateix no es pot deixar de viure en la societat en la que vivim i tampoc seria la manera d'arreglar les coses. I de fet, com s'arreglen les coses? Tampoc em sembla be l'intervencionisme dels paisos rics sobre els p

[@more@]

2s comentaris